Coneix Torrebesses (Història)

Origen del topònim

No se sap quin nom podia tenir el poble quan estava sota el domini àrab, abans de 1149. El nom actual, Torrebesses, és un compost dels mots torres i beces que vol dir torres bessones o torres iguals. Aquest nom correspon a una masia situada a l’Alt Penedès,propietat del monestir de Sant Cugat als segles XI-XII, prop de la qual hi havia dues torres (Les Torres Bessones). Després del 1149, un grup de famílies d’aquella contrada es van acollir a les condicions que van donar en aquell temps els comtes catalans amb la finalitat de repoblar el territori conquerit als àrabs. Aquests nous pobladors van donar al terme el nom del lloc on procedien.

Del període anterior a 1149 (temps en què es va fer la repoblació després de l’ocupació àrab) no hi ha cap documentació escrita ni restes arqueològiques. No sabem si abans de la irrupció violenta del poder àrab a Lleida, l’any 719, existia algun assentament a Torrebesses. Si així era, podria haver estat d’origen cristià o jueu. També es pot considerar que els iniciadors del nucli fossin els àrabs. Prova d’això serien els cognoms d’origen àrab (Musa i Calderó) i jueu (Vidal i Pons) dels habitants de la població. Altres vestigis que apunten en la línia d’origen àrab són els baixos del castell, les restes de la muralla (al pati de Casa Gort) que es va construir entre els segles X i XI i també un mur situat als fonaments d’algunes cases del carrer Museu per tal d’anivellar-lo.

Les notícies documentals s'inicien els anys de la conquesta cristiana i la repoblació del territori, que fou confiada a la casa de Cervera. Després de la conquesta (1150) Ramon Guillem de Cervera el va repoblar i aviat va passar a la senyoria de la cartoixa d'Escaladei, que la va mantenir fins al 1835. El primer document que parla de Torrebesses data de l’any 1297 durant el regnat del comte rei Jaume II el Just. En aquest, el rei demana que es pagui l’impost del bovatge exigit per tal de poder tenir bous, altres caps de bestiar i béns diversos.

El domini posterior de la cartoixa d’Escaladei sobre Torrebesses va suposar una època de progrés i estabilitat per al poble. Es va introduir el cultiu de la vinya i la comercialització del vi, la cria del bestiar de llana i la construcció de molins d’oli, de farina, etc. Va durar 384 anys i hi va haver dos períodes: el primer entre el 1451 i el 1461 i el segon entre el 1466 i el 1835. Ambdós van estar separats per una breu etapa corresponent a la guerra de Joan II contra la Generalitat. A causa del conflicte, Torrebesses retornà llavors durant uns anys (1461-1466) al domini de senyors feudals: els Lizeraso, en aquest cas. Els templers reberen també honors i la senyoria, que a l'extinció de l'orde (1317) retornà a la corona. A partir d’aquest moment i en els anys posteriors, Torrebesses tingué diferents amos fins ven entrat el segle XVI. Durant la Guerra dels Segadors, que va durar uns 12 anys, l’aprovisionament de les tropes va provocar greus problemes de subsistència (especialment al mes de desembre de 1647). Les guarnicions de militars de l’època vivien dels productes que requisaven als vilatans, els quals intentaven amagar el gra dipositant-lo en sitges. A Torrebesses tenim el Tossal de les Sitges, on encara en queda alguna en bon estat.

En temps de la Guerra del Francès ( 1.808-1.814 ), en la qual el poble espanyol es va aixecar en armes contra els francesos, el nostre poble va patir també algunes conseqüències similars a les ja explicades. A més, almenys dos habitants de Torrebesses van ser ajusticiats durant la guerra. A partir del 1835 Torrebesses va deixar de pertànyer a Escaladei a causa de la desamortització de Mendizábal.

La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser un conflicte de germans contra germans i va tenir resultats desastrosos per al poble ja que va comportar la mort de 23 joves lluitant, a més a més d’altres morts per afusellament, bombardeig o accidents produïts manipulant explosius. En aquest període va ser habilitat el castell com a hospital pels italians. Aquí hi van morir 260 soldats que van ser enterrats al cementiri local. La guerra civil es va acabar a Torrebesses el 24 de desembre de 1938, quan hi van entrar les divisions Flechas Verdes i Littorio. Acabat el conflicte va començar un altre calvari per a molts habitants del poble: amb la intervenció de finques, consells de guerra, . . . Des de llavors i fins l’actualitat s’ha anat prosperant dins d’un ambient de bona convivència entre els torrebessencs.

Imatge: